diumenge, 6 d’abril del 2008

Les TIC a l'Educació Infantil

Jordi Cases i M. Roser Torrescasana inicien el seu treball “Les TIC a l’Educació Infantil “ realitzant un passeig per l’origen del present tecnològic, i les conseqüències que aquesta realitat te sobre sobre les persones que en ella hi viuen. La nostra societat es troba en una evolució continua i un canvi infinit, que obliga als individus a reciclar-se constantment tant pel que fa a la vida laboral, com a la vida privada: “te recicles o mors”.Així, les xiquetes i els xiquets que formen part d’aquesta (no només els alumnes i les alumnes d’educació infantil), es veuen totalment immersos en aquest entorn, en el qual estan integrats.

D’aquesta manera, l’escola es veu obligada a adaptar el seu PCC (Projecte Curricular de Centre) a aquesta nova mentalitat i dinàmica de vida, de manera que fan aparició les TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació)als centres escolars. Els autors fan especial insistència en aquesta matèria a la següent qüestió: “les TIC no han de ser un recurs esporàdic, han d’estar integrades a l’entorn escolar de l’infant de la mateixa manera que estan integrades a la societat” (Pàg.: 17)

Tot seguit, els autors mencionen un seguit de actituds i capacitats que poden i es deuen treballar amb les TIC, com és el cas del desenvolupament d’un major grau d’autonomia i independència, millora de la motricitat fina, treball del llenguatge(oral, escrit, plàstic...), descobriment d’ell mateix, etc.

Un tema important a que el senyor Cases i la senyora Torrescasana fan referència és el paper del mestre en les TIC, ja que en l’actualitat i en aquest àmbit l’aprenentatge de les xiquetes i dels xiquets no pot limitar-se a la simple memorització i a la realització d’activitat aïllades, sinó que el mestre ha de conseguir que els seus alumnes “aprenguin a aprendre”.

Per últim, els autors dediquen un espai al treball en equip que les TIC generen entre els mestres i les mestres dels centres educatius, ja que aquestes demanden una seqüenciació i una adaptació dels continguts que només s’aconsegueix mitjançant el diàleg amb les companyes i els companys docents.