dilluns, 17 de març de 2008

Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologias de la información

TENDENCIAS EN EDUCACIÓN EN LA SOCIEDAD DE LAS TECNOLOGIAS DE LA INFORMACIÓN

Jordi Adell

Adell, J. (en prensa), Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información. En M. Area (Coord.): Educar en la sociedad de la información. Bilbao: Descleé de Brouwer.

Alba Miró Lloret

L20- Noves tecnologies aplicades a l’educació

2º de Magisteri Infantil

Durant les últimes dècades el mon occidental s’ha vist transformat per un seguit de descobriments i aplicacions tecnològiques que han modificat la vida i el pensament dels habitants d’aquestes zones del planeta. Aquesta modificació s’ha donat en tots els àmbits que afecten a l’ésser humà, incloent l’educatiu. En aquest article, s’intenten posar de manifest les implicacions que s’originen en la vida dels docents, amb la introducció de les noves tecnologies en l’ensenyament escolar, i la influència que les decisions polítiques tenen en aquest fet.

El text s’inicia amb una revisió al nostre passat en funció de la potència de les noves tecnologies, ja que, com l’autor descriu: “Sólo adoptando una perspectiva histórica es posible comprender las transformaciones que ya estamos viviendo en nuestro tiempo”.

Així, proposa com a primer canvi radical de la història de la humanitat, l’emergència de llenguatge oral. Aquest permetia anar més allà del món físic i present, i donava l’oportunitat de fer referència a sentiments i pensaments externes, i realitats llunyanes. Tot seguit, l’autor fa referència a la invenció de signes gràfics per a la plasmació física del llenguatge escrit, com a segona gran revolució de la humanitat.Com l’autor descriu, aquesta revolució va anar més enllà dels límits biològics: “permitió la independencia de la información del acto singular entre el hablante y el oyente, temporal y espacialmente determinado, la posibilidad de preservar para la posteridad o para los no presentes el registro de lo dicho-oido”. A més, la literatura i la ciència varen aprofitar-se de l’objectivitat, la fiabilitat i la permanència d’aquesta art que és l’escriptura, donant un pas en el coneixement i en l’educació formal. Amb aquesta comença la descontextualització del procés ensenyament-aprenentatge de que a dia d’avui encara es sofreixen les conseqüències en l’educació formal, ja que l’aprenentatge deixa de construir-se mitjançant les experiències de la vida diària i passen a trobar-se escrites en un paper:”la palabra, escrita y hablada, toma el relevo de la experiencia directa con las cosas”.

La tercera de les revolucions en l’evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació és l’impremta, la qual està altament relacionada l’anterior. Tot i això, el seu naixement va tenir una gran influència en la creació de textos en grans quantitat i per tant va influir de manera contundent en la cultura. A partir d’aquesta varen sorgir les primeres biblioteques universitàries.

Tot seguit, l’article fa referència a la quarta i última revolució, la qual s’apropa més a la nostra realitat actual: la dels medis electrònics i la digitalització. L’escriptura comença a moure’s del paper deslligant-se dels objectes físics i a viatjar a major velocitat que el seu creador. Amb aquesta nova forma de codificar la informació va anar més enllà, fins a la creació de textos, imatges i so digitalitzats. La societat que s’està creant com a resultat d’aquest fenomen s’anomena: societat de la informació.

A continuació, una vegada definides les quatre revolucions principals de l’evolució de les tecnologies, ens capbussem en aquestes mateixes. Segons la cita que trobem a l’article, de Gonzàlez, Gisbert et al., (1996, pàg.: 413) entenem per noves tecnologies “ el conjunto de procesos o productos derivados de la nuevas herramientas, soportes de la información y canales de la información relacionados con el almacenamiento, procesamiento i transmisión digitalizados de la información”.

Tot i això, encara que les noves tecnologies tenen una elevada taxa d’ús en la nostra societat, l’element clau d’aquestes son les reds informàtiques de les que destaca internet, ja que dóna l’oportunitat als usuaris de comunicar-se instantàneament a llarga distància, recerca informació, etc. La principal conseqüència d’aquest fenomen digital és el bombardeig d’informació que els ciutadans rebem diàriament i la velocitat de regeneració d’aquesta, que creix i canvia contínuament, sense créixer paral·lelament el nostre nivell d’informació.

Tot seguit, l’autor ens mostra la percepció “natural”que tenen alguns autors de les revolucions anteriorment descrites. Levinston (1990) descriu aquestes revolucions com una successió de tres estadis: en primer lloc fa referència a les limitacions biològiques (vista, oïda i memòria) amb que ens trobem els éssers humans a l’hora de comunicar-nos. D’aquesta manera, en el segon dels estadis es descriu el pas donat per a superar aquestes barreres biològiques, en que s’abandona la comunicació natural. En tercer i últim estadi es fa referència a la creació de nous mitjans electrònics que augmenten de manera inimaginable les nostres possibilitats comunicatives.

Un cop descrita l’evolució que han sofert les noves tecnologies al llarg de la història,

i la seua descripció, l’article ens endinsa en l’estudi dels efectes que aquestes han tingut en àrea educativa.

Existeixen un seguit d’idees que l’autor destaca i que posen en relació l’educació i la formació amb l’existència i el desenvolupament de les noves tecnologies. La primera d’aquestes fa referència al continu reciclatge al que ens veiem sotmesos els ciutadans per a conviure en una societat en que els avanços tecnològics són continus. En l’actualitat, les accions formatives en aquest sector es veuen restringides a la voluntat individual la qual cosa ha de tenir-se en conter en tot moment, ja que aquests mitjans tecnològics estan convertint-se en la principal eina de desenvolupament al món, incloent el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Tot seguit, la segona de les idees destacades per l’expert és l’endinsament d’aquestes noves tecnologies en les aules educatives i la seua dinàmica interna. La tecnologia no només serà una manera de recerca d’informació per als estudiants, sinó que formarà part de les formes de comunicació entre els propis aprenents o entres aquests i el professor.

Una tercera conseqüència de la transformació de l’entorn educatiu actual serà el canvi de rols que es produirà tant per als docents com per als seus aprenents. Mentre que en l’entorn actual l’ensenyant adquireix un nivell molt elevat d’importància en l’educació del seu estudiant, en aquest nou àmbit, aquest es veurà bàsicament com un guia de l’ensenyament en que l’element principal de l’aprenentatge serà l’alumne.

Tot seguit, i en quart i últim lloc, se’ns parla dels nous materials de l’ensenyament aprenentatge, on els nous suports electrònics electrònics estan canviant la manera de guardar i presentar la informació.

A continuació l’autor de l’article comentat conclou a mena de resum, fent referència a la importància d’iniciar des de ben menuts als nous ciutadans i ciutadanes en la seua tasca d’assimilació de la dinàmica i de la forma de pensament que creen les noves tecnologies. A continuació, es dedica a donar rellevància a la importància de les reds informàtiques (com és Internet) i de les noves tecnologies en general, que ens obrin a un món diferent i a una nova manera de fer i de pensar.

Finalment, fa referència a la influència de les noves tecnologies en el sector educatiu, i a les importants modificacions en aquesta es donaran.

Les persones que a dia d’avui ens formem com a mestres, hem estat educats en una escola amb uns valors i uns objectius entre els quals no es donava pràcticament cap tipus d’importància a l’educació tecnològica, per aquest motiu els estudiants de magisteri necessitem una conscienciació sobre la seua vitalitat. Així, un cop analitzat l’article, podem dir que aquest posseeix un gran potencial per a realitzar aquest treball d’iniciació al coneixement de la importància de les noves tecnologies en la vida dels nostres alumnes i les nostres alumnes, ja que la seua estructura posseeix una primera part en la que l’especialista dedica l’espai a l’aprofundiment en el seu origen i la seua evolució, la qual cosa ens ajuda a descobrir diferents aspectes de la vida quotidiana i de la nostra cultura general que tenen una gran relació amb la tecnologia actual que desconeixíem. A més, la segona part del text aprofundeix en aspectes de tipus més educatius, entre els quals cal destacar la menció a la possibilitat d’una futura escola virtual totalment regida per la tecnologia, la qual cosa ens proporciona una gran dosis de realitat i ànims per a posar-nos en marxa amb la nostra tasca.